Barbars de Lemúria

L'Eloi ens parla de la seva proposta: Barbars de Lemúria.

Espasa i Bruixeria ambientada a l’inquietant Zothique de Clark Ashton Smith, un món decadent de regnes caiguts, cultes aberrants i amors condemnats. Aquesta ambientació mescla acció al més pur estil Conan i una visió personal dels mites de Cthulhu (no en va Smith era membre del Cercle de Lovecraft), i utilitza un sistema senzill i dinàmic centrat en l’heroisme, Bàrbars de Lemúria.

Bàrbars de Lemúria

 Bàrbars de Lemúria és un petit tresor de joc de rol creat per Simon Washbourne, i traduït al català i al castellà per Maqui Edicions i Ediciones Epicismo, respectivament. El joc es centra en el gènere d’Espasa i Bruixeria popularitzada per pesos pesants com el Conan de Robert Howard, Thongor de Lin Carter o Fafhrd i la gràcia és que ho fa amb un sistema molt lleuger, d’aquells que es presten a diluir-se amb la narració per crear un joc àgil i immersiu.

I perquè m’agrada tant?

D’una banda, és un joc de “broc gros”, que elimina els detalls que de vegades molesten una mica (o vaja, pels quals no sempre tens temps), com ara tenir un munt d’habilitats, i les redueix a carreres professionals. Que ets lladre? Doncs oblida’t d’haver de tenir 10 habilitats separades com discreció, daga, escalada o manyeria, perquè el que tindràs és una sola puntuació de carrera que et facilitarà automàticament accés a totes aquestes habilitats. I això, en diversos altres camps. El motiu: aquí el focus és explicar plegats una història, i per això no fa falta massa més que un parell de cartrons, uns fils i ganes de fer volar la imaginació. Però vaja, tampoc és que no tingui normes! Ans el contrari, per exemple té un sistema de màgia que deu ser dels més senzills i flexibles que hi ha, però dissenyat per donar joc i gestionar-la amb rapidesa.

 D’altra banda, introdueix coses com els punts d’heroi, que entreguen al jugador la possibilitat de doblegar puntualment les limitacions d’un humà normal i honorar degudament a Crom, el qual vol dir que realment ofereix eines tant al màster com als jugadors per crear situacions verdaderament èpiques, com aquelles de les pelis en que els dolents cauen de tres en tres sota l’espasa de l’heroi, o en què, miraculosament, el nigromant sobreviu a una caiguda mortal de necessitat.

I com a tercera pinzellada, és un joc força honest i sense grans aspiracions: recull el guant d’aquells grans jocs que et permeten fer un personatge en literalment minuts, recomana al màster no trencar-se massa el cap en dissenyar l’aventura, i té unes mecàniques senzilles però que promouen la generació espontània d’arguments liderats pels jugadors, de manera que amb una mescla d’improvisació i variabilitat argumental, surten coses molt xules i temàtiques.

Per tancar aquesta breu presentació, us oferim en aquest enllaç un breu resum de les regles del joc per si en voleu saber més.

Bàrbars de Zothique

Bàrbars de Zothique és la meva variació casolana del joc, que substitueix l’ambientació predeterminada de l’exòtica Lemúria de Carter pel temible Zothique de Clark Ashton Smith, un prolífic autor del qual podeu llegir-ho pràcticament tot de franc en línia a http://www.eldritchdark.com/, principalment en anglès, tot i que hi ha una molt notable selecció de material traduït al castellà (també podeu trobar a biblioteques la traducció de Valdemar).

Zothique és un món post-apocalíptic i decadent: no en va el món és vell i l’últim dels seus continents està morint. Regnes antics, esfondrats, intenten recordar-se, mentre a l’interior desèrtic, esperits venjatius planegen la seva venjança. Amors prohibits lluiten per sobreviure i els nigromants estenen la seva influencia cada cop més enllà des de les seves illes maleïdes. Tot, sota la mirada maligna de déus que saben com acaba tot.

En aquest món terrible, la monstruositat i l’inenarrable hi és ben present i pren formes diverses: en alguns casos molt proper al cànon lovecraftià dels Mites de Cthulhu (no en va Ashton Smith era amic íntim de Lovecraft i membre del seu cercle), en d’altres més proper a l’estela gòtica del fantasmagòric i encara en d’altres dins de territoris difícils de classificar. Alhora, els herois ho segueixen sent, però certament no són Conans: poden morir, i en molts casos ho faran, això sí, no sense fer un bon terrabastall abans d’anar-se’n a l’altre barri. Per reflectir aquesta ambientació més opressiva, els herois disposen de només 3 punts d’heroi i també s’introdueix un sistema de seny inspirat en el de La Crida de Cthulhu, que podeu consultar aquí si teniu curiositat.

Si el destí us duu a l’Últim Continent, podreu albirar belleses oblidades, fer-vos amb tresors perduts de regnes desllorigats i gaudir de plaers extraterrenals sense encara abandonar Zothique. Això sí, guardeu-vos de la maligna influència de Thasaidon i no rigueu, mai, de les històries que expliquen els ancians a la quitxalla...